López Bofill fa una crida a "destruir" l'Estat espanyol

El professor de dret, Hèctor López Bofill, s'ha mostrat partidari de la "destruir" l'Estat espanyol en la presentació de la Crida Nacional a ERC que s'ha celebrat al Col·legi de Periodistes, un projecte per a rellançar la formació amb l'ingrés de nous militants tal i com va fer Josep-Lluís Carod-Rovira ara fa vint anys. Lopez Bofill ha comentat que, en la seva opinió, "no tenim cap possibilitat de col·laboració amb una comunitat política espanyola que busca la nostra aniquilació com a país". "Hem de ser la punta de llança d'un catalanisme polític que ha de protegir aquesta comunitat política diferenciada, Catalunya".

López Bofill ha denunciat també el "pacte estèril" del catalanisme perquè "no hem de buscar mai més reformar l'Estat espanyol, sinó destruir-lo" per a esdevenir "un Estat propi en el marc de la Unió Europea".

("no hem de buscar mai més reformar l'Estat espanyol, sinó destruir-lo")

("No demanem canvis a la direcció")

("Espero que tinguin més sort que jo")

("No aspirem a gestionar les engrunes de l'autonomisme")

(Suports de Miquel de Palol i Sebastià Alzamora)



Bilingüisme unidireccional

Ensinistrant cadells

Hi ha moments que sentim vergonya del nostre país, de les nostres institucions, de les nostres lleis, moments que ens fan donar compte que vivim en una inseguretat institucionalitzada on els drets no estan al servei de nosaltres, dels treballadors, dels homes i dones que vivim el dia a dia, dels nostres jubilats, dels nostres infants. Te més drets un delinqüent que la seva víctima, és més digne de compassió un individu que fa del robatori i el delicte el seu modus vivendi que no pas la víctima dels seus delictes, en definitiva sempre acusem a la “societat” i no als responsables que en primera instància son els que ens agredeixen i ens somouen en la vilesa de sentir-nos víctimes d’un crim que poques vegades te resposta.

Aquesta reflexió s’escau arran del robatori que ha estat víctima el que fou President del Parlament de Catalunya l’Honorable Sr. Heribert Barrera, el passat 29 d’agost, quatre menors romaneses li robaren els diners que acabava de treure d’un caixer automàtic, no és tant escandalós el delicte sinó la reacció de la “justícia”, les menors foren detingudes i reconeguda una d’elles pel Sr. Barrera. Resultat? la Fiscalia de Menors ha dictat nul·la la detenció i ha posat a disposició dels seus pares als joves delinqüents.

Fa ràbia veure com el negoci d’ensinistrar cadells per cometre delictes és ignominiosament ignorat i afavorit per la “justícia”, fa ràbia constatar com nombrosos delictes queden sense resposta, com bandes de delinqüents de variats orígens ètnics fan dels nostre país la seva gossera particular on poden ensinistrar els seus cadells per cometre delictes que saben restaran impunes.

Alguna cosa ha de canviar, sinó serem encara més porucs i mesells sense tenir la més mínima confiança en unes institucions que ens fan sentir orfes i desprotegits.

Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana.

8 de setembre de l'any 2007

Cara al Sol olímpic

http://www.racocatala.cat/articles/14622


Espanya ha perdut amb la democràcia la seva veu. L'himne alemany, "Deutschland über alles" no la va escriure Hitler sobre música militar de Joseph Haydn, però el seu aliat Franco reinstaurava la marxa de guerra de l'absolutista Carles III imposant la lletra: "Viva España, alzad los brazos/sobre el azul del mar, el caminar del sol/triunfa España, los yunques y las ruedas marchan al compás." El cortesà José María Pemán exaltava així el salut nazi a braç alçat, el Cara al Sol falangista i la simbologia imperial del règim. Igual que Alemanya la democràcia ha obligat a enmudir l'exaltació imperial, però el Comité Olímpic Espanyol vol recuperar la lletra.

El president d'arts marcials Alejandro Blanco reclama: "La posibilidad de escuchar el himno británico me dio escalofríos. Son muchos los deportistas que reclaman una letra cuando suben al podio, quieren sentirse orgullosos de su pertenencia como los ingleses o franceses." Efectivament la Marsellesa revolucionària és com els Segadors, l'himne popular català contra la frustrada primera invasió castellana del Goering de l'imperi, el Conde Duque de Olivares. Resulta difícil, però, cantar a un Estat espanyol bastit en la violència.

Els espanyolistes no es cansen d'alliçonar els catalans que ells no són nacionalistes i mai barrejen esport i política. Veiem com de no-nacionalistes són els espanyolistes. Catalunya ha derrotat Espanya en els Mundials de Futbol Sala a Rússia. Si fora Escòcia contra Anglaterra no s'acabaria el món, peró a Madrid semblava que els russos arribaven al búnquer de la Moncloa. El portaveu dels jacobins del PSOE, Diego López Garrido, exigia la intervenció de l'Advocat de l'Estat per "usurpació indeguda dels símbols nacionals." El minoritari Zapatero prohibia a l'equip espanyol utilitzar la samarreta, l'himne i la bandera espanyola, tot per haver-se enfrontat a Catalunya.

L'ambaixador d'Espanya a Rússia, el Marquès de Nerva, va pressionar perquè no es disputés el partit, acusant tots els catalans de terroristes perquè el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, parlava, fa quatre anys!, de fer les paus amb ETA a Perpinyà com fa ara, tan malament com sap, el govern estatal. Fracassat el boicot i eliminada amb una golejada d'escàndol Espanya per Catalunya, l'ambaixador va seguir fent la seva creuada espanyolista, aquest cop contracorrent, exigint l'himne espanyol al Catalunya-Paraguai perquè "Catalunya és Espanya." Així que Espanya no és Espanya si juga contra Catalunya, però Catalunya és Espanya si juga contra Paraguai. Tant lògic com l'himne espanyol en democràcia que és una marxa de guerra absolutista amb text nazi censurat. Per cert els jugadors espanyols no s'aixecaren per l'himne català, Els Segadors. Quan arribà el torn espanyol, els russos s'equivocaren posant l'himne anglès, aquell que tant de calfred fa als olímpics madrilenys. Els espanyols es negaven a jugar, més enfadats encara quan els russos els hi digueren que cantessin a capella doncs no tenien el disc espanyol. L'ambaixador, de tant guerrejar contra els catalans, s'havia oblidat la munició a casa! Què dura és la vida d'un no-nacionalista espanyolista!

L'admirador de Franco, de jove quan era falangista, i de George W. Bush, de gran quan guerrejava contra els moros, José María Aznar, va intentar amb majoria absoluta rescriure la lletra feixista, com fan avui els alemanys que canten la darrera estrofa de "Deutschland über alles," precisament la que no diu "Deutschland über alles," Alemanya per sobre de tot. El seu successor Mariano Rajoy ho vol intentar de nou. "Madrid über alles" podria afegir l'estrofa falangista de la Guerra Civil a la Batalla de l'Ebre: "Catalán, judío renegado, pagarás los daños que has causado porque en España empieza a amanecer." El Cara al Sol que somnia l'olímpica Madrid.

Josep C. Vergés

Duran al cove

Quatre mones

Quatre mones

Catalonia 5 - Spain 3


Que n'aprenguin!






Volem justícia!

Cal la deportació immediata cap a llur país d'aquests estrangers fills de puta que ultratgen la nostra bandera nacional.

Visca la Cultura Catalana

Òmnium Cultural ha organitzat un acte multitudinari a l'Auditori Winterthur de la ciutat de Barcelona on han assistit representants de la societat civil catalana i de la política catalana. A la sala s'han vist força representants de tots els partits polítics. Per part del Govern, la representació s'ha limitat a la del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras.

Els representants de CiU estaven encapçalats pel seu president, Artur Mas, però també hi ha hagut presència de dirigents i diputats com David Madí o Francesc Homs. També hi ha assistit, Caterina Mieras (PSC), Josep Maria Balcells (PSC), Joan Ridao (ERC) i Dolors Camats (ICV). També hi eren presents dos dels candidats a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias (CiU) i Jordi Portabella (ERC).

L'acte ha estat convocat sota el títol 'Nosaltres decidim: dignitat nacional. Reafirmem la voluntat popular expressada pel Parlament'i all final s'han pogut sentit crits d'independència.

En l'acte hi ha hagut dos parlaments, el del president d'Òmnium, Jordi Porta, i del vocal de la Junta Directiva de l'entitat, Isidor Marí. Tot i la presència de destacats representats polítics, Porta no ha estalviat crítiques al procés d'elaboració de l'Estatut i en especial al seu tràmit a Madrid, on la unitat es va 'esmicolar' i es va aprovar un text 'retallat' al Parlament espanyol i després en referèndum.

De fet, Porta ha fet una crida a 'l'autocrítica' perquè 'els catalans no ho hem fet prou bé', ja que 'en el procés de negociació a Madrid es va perdre l'oportunitat de demostrar la nostra unitat' i 'els interessos de partit van prevaldre sobre els interessos de país'. Porta també ha dit que 'ha estat tònica general pensar en rendiments electorals a mig termini' i 'això ha limitat les nostres expectatives com a poble'. Un fet, a més, que ha lamentat, perquè, ha dit 'sabem que els objectius finals d'algunes forces polítiques que ara estan enfrontades coincideixen, encara que ara hi hagi divergències en els plantejaments estratègics'.

El president d'Òmnium ha denunciat 'incompliments' com en el finançament, en les inversions de les infraestructures o la invasió de competències en matèria d'educació o en la llei de dependència. A més, ha alertat davant de 'l'amenaça del Tribunal Constitucional de retallar encara més l'Estatut'. Un tribunal que 'cada vegada és més escandalós que es presenti com a tercer poder imparcial'.

Davant d'aquesta situació, Òmnium ha reclamat 'un compromís clar i constant amb els grans projectes i objectius d'interès general', així com una 'actitud de coratge' per part de Govern per 'rebutjar públicament la transgressió sistemàtica de la voluntat del poble que representen'.

En cas que l'Estatut sigui 'novament retallat' pel TC, Òmnium vol que 'es deixi clar que s'ha rebutjat la voluntat democràtica del poble de Catalunya i que el reconeixement institucional de Catalunya no queda resolt i s'ha volgut tancar en fals' i que caldrà 'obrir en el futur immediat'.

Porta també ha apostat per una reforma constitucional 'si la voluntat popular de Catalunya no cap en aquesta Constitució', perquè 'és la llei la que s'ha d'adaptar perquè s'hi acomodi la voluntat dels pobles constituïts de l'estat, i no convertir la Constitució en una presó de pobles per imposició de la majoria'.

El president d'Òmnium també ha fet una crida abandonar 'la lluita i el conflicte permanent de les forces polítiques catalanes en la definició del nostre marc d'autogovern' i ha aprovar una moció al Parlament en cas que el text sigui retallat, 'recordant la seva voluntat expressada lliurement el 30 de setembre del 2005 i que si es tanca el camí cap a un estat plurilingüe plurinacional i pluricultural igualitar, mai podrem sentir com a nostre aquest estat'.

Per la seva banda, Isidor Marí, amb un discurs més dur i fins i tot més reivindicatiu que el de Porta, ha alertat que la societat catalana 'es troba davant d'una crisi política de molta envergadura'. Una crisi, però, que 'no és insuperable ni ha de ser entesa com un signe de debilitat'. Marí creu que 'la societat catalana és plenament capaç de trobar sortides satisfactòries davant d'aquesta situació'.

El dirigent d'Òmnium considera que aquesta crisi política 'pot ser i ha de ser el punt de partida d'un projecte nacional renovat', que estigui 'plenament entroncat amb els moviments més actuals i universals que aspiren a construir una diversitat sostenible'.

Marí ha afegit que la societat catalana 'necessita un estat inequívocament favorable' i que 'si existeix l'Espanya plural i igualitària, l'Espanya plurinacional, ja seria hora que es manifestés'. 'Si no existeix i ningú és capaç d'edificar-la, de què serveix esperar-la indefinidament?', s'ha preguntat, una afirmació que ha fet esclatar llargs aplaudiments per part del públic.

El vocal d'Òmnium considera 'la societat catalana ja no pot viure més de fantasies i d'enganys', ja que 'Espanya ha demostrat i demostra contínuament que no vol ser l'estat dels catalans'. 'Com pot pretendre que ho vulguem nosaltres', ha reblat. De fet, i en referència a Josep Antoni Duran i Lleida, Marí ha dit que 'encara queda algun polític català amb vocació de ministre que imagina que el miracle d'aquesta entesa és possible'. Marí creu 'més raonable' el 'modest sacrifici d'unir-nos entorn d'un projecte d'autoafirmació en que es pogués identificar la immensa majoria de la societat catalana en tota la seva diversitat'.

Per Marí, 'la crisi política d'avui ha de ser el punt de partida d'un projecte nacional renovat, plenament entroncat amb els moviments actuals i universals que aspiren a construir una diversitat mundial sostenible'.

ACN

Món animal

Vegeu un documental d'un ramat d'animalots ecspanyols concentrats a la plaça de la Paeria a Lleida

Toc a Somatent





El centre de València, col·lapsat sota el lema 'Ja n'hi ha prou!'

L'organització calcula que 70.000 persones es van manifestar ahir per commemorar els 300 anys de la batalla d'Almansa




Homenatge als germans Badia




Els germans Badia

Els Germans Badia