Trilingüisme a la Chunta?
12/4/07 by rebregat
Si mai us entreteniu a fer una ullada a la web de la Chunta Aragonesista (www.chunta.com), constatareu que parla d’autoestima, de recuperació de les senyes d’identitat, de reconeixement de la realitat trilingüe d’Aragó, de normalització lingüística, entre moltes altres coses. Tot i que l’única versió de la web és en castellà, no deixa de fer goig llegir que almenys hi ha un partit aragonès ideològicament posicionat en favor de la dignificació de la diversitat lingüística autòctona.
El goig experimentat de seguida topa amb una realitat que no coincideix amb els discursos que sonen bé. I es que allà on la CHA pot posar en pràctica «la realitat trilingüe d’Aragó», sovint opta per actuar des del monolingüisme castellà. Fa uns anys la direcció d’aquest partit va haver que picar el crostó a un del seus regidors de La Llitera. L’home exigia que es parlés castellà en els plens municipals perquè no tenia cap interès a fer l’esforç per entendre la nostra llengua. I en el Matarranya també es va produir una escena similar. El darrer cas és l’edició de No más. Análisis de la Gestión Municipal 2003-2007, opuscle crític amb la tasca del govern municipal fragatí en mans socialistes. En l’esmentat fullet, amb clares intencions electorals, l’agrupació fragatina d’aquesta formació política clama contra l’abandonament i la deixadesa. I es mostra favorable «a la recuperació, conservació i divulgació de la nostra riquesa arquitectònica, arqueològica i cultural ». Això sí, la llengua en la qual escriuen aquests nobles propòsits és la castellana. Aleshores, l’orgull fragatí, la responsabilitat, la qualitat de vida, sostenibilitat... expressions que també figuren en l’opuscle, perden tota credibilitat. I és que quan prediques el que no creus, tard o d’hora se’t veu el llautó.
El malaguanyat Josep Galan, un dels estudiosos del català de Fraga i rodalies, sempre va tenir interès a conèixer els representats fragatins de la Chunta. Precisament perquè un dels principis fundacionals de la CHA és no permetre la discriminació de la llengua autòctona d’aquestes comarques catalanoparlants. Juraria que no ho va arribar a aconseguir. Tantes incoherències lingüístiques contrasten amb la fal·lera d’aquest partit per accedir a l’ajuntament de Fraga. Arran de tot això, Galan acostumava a ironitzar dient que la Chunta només es tornava visible a Fraga en el moment de concórrer electoralment.
Veient que el panorama és tan poc afalagador entorn la nostra identitat lingüística, el possible aterratge de partits catalans a la Franja queda plenament justificat. De fet, ens consta l’interès de certes agrupacions locals del Baix Cinca i del Matarranya, amb lligams amb ERC i CiU, per baixar a l’arena electoral.
Quim Gibert
Article publicat a La Franja (12/4/07)
El goig experimentat de seguida topa amb una realitat que no coincideix amb els discursos que sonen bé. I es que allà on la CHA pot posar en pràctica «la realitat trilingüe d’Aragó», sovint opta per actuar des del monolingüisme castellà. Fa uns anys la direcció d’aquest partit va haver que picar el crostó a un del seus regidors de La Llitera. L’home exigia que es parlés castellà en els plens municipals perquè no tenia cap interès a fer l’esforç per entendre la nostra llengua. I en el Matarranya també es va produir una escena similar. El darrer cas és l’edició de No más. Análisis de la Gestión Municipal 2003-2007, opuscle crític amb la tasca del govern municipal fragatí en mans socialistes. En l’esmentat fullet, amb clares intencions electorals, l’agrupació fragatina d’aquesta formació política clama contra l’abandonament i la deixadesa. I es mostra favorable «a la recuperació, conservació i divulgació de la nostra riquesa arquitectònica, arqueològica i cultural ». Això sí, la llengua en la qual escriuen aquests nobles propòsits és la castellana. Aleshores, l’orgull fragatí, la responsabilitat, la qualitat de vida, sostenibilitat... expressions que també figuren en l’opuscle, perden tota credibilitat. I és que quan prediques el que no creus, tard o d’hora se’t veu el llautó.
El malaguanyat Josep Galan, un dels estudiosos del català de Fraga i rodalies, sempre va tenir interès a conèixer els representats fragatins de la Chunta. Precisament perquè un dels principis fundacionals de la CHA és no permetre la discriminació de la llengua autòctona d’aquestes comarques catalanoparlants. Juraria que no ho va arribar a aconseguir. Tantes incoherències lingüístiques contrasten amb la fal·lera d’aquest partit per accedir a l’ajuntament de Fraga. Arran de tot això, Galan acostumava a ironitzar dient que la Chunta només es tornava visible a Fraga en el moment de concórrer electoralment.
Veient que el panorama és tan poc afalagador entorn la nostra identitat lingüística, el possible aterratge de partits catalans a la Franja queda plenament justificat. De fet, ens consta l’interès de certes agrupacions locals del Baix Cinca i del Matarranya, amb lligams amb ERC i CiU, per baixar a l’arena electoral.
Quim Gibert
Article publicat a La Franja (12/4/07)
