Cara al Sol olímpic
22/7/07 by rebregat
http://www.racocatala.cat/articles/14622
Espanya ha perdut amb la democràcia la seva veu. L'himne alemany, "Deutschland über alles" no la va escriure Hitler sobre música militar de Joseph Haydn, però el seu aliat Franco reinstaurava la marxa de guerra de l'absolutista Carles III imposant la lletra: "Viva España, alzad los brazos/sobre el azul del mar, el caminar del sol/triunfa España, los yunques y las ruedas marchan al compás." El cortesà José María Pemán exaltava així el salut nazi a braç alçat, el Cara al Sol falangista i la simbologia imperial del règim. Igual que Alemanya la democràcia ha obligat a enmudir l'exaltació imperial, però el Comité Olímpic Espanyol vol recuperar la lletra.
El president d'arts marcials Alejandro Blanco reclama: "La posibilidad de escuchar el himno británico me dio escalofríos. Son muchos los deportistas que reclaman una letra cuando suben al podio, quieren sentirse orgullosos de su pertenencia como los ingleses o franceses." Efectivament la Marsellesa revolucionària és com els Segadors, l'himne popular català contra la frustrada primera invasió castellana del Goering de l'imperi, el Conde Duque de Olivares. Resulta difícil, però, cantar a un Estat espanyol bastit en la violència.
Els espanyolistes no es cansen d'alliçonar els catalans que ells no són nacionalistes i mai barrejen esport i política. Veiem com de no-nacionalistes són els espanyolistes. Catalunya ha derrotat Espanya en els Mundials de Futbol Sala a Rússia. Si fora Escòcia contra Anglaterra no s'acabaria el món, peró a Madrid semblava que els russos arribaven al búnquer de la Moncloa. El portaveu dels jacobins del PSOE, Diego López Garrido, exigia la intervenció de l'Advocat de l'Estat per "usurpació indeguda dels símbols nacionals." El minoritari Zapatero prohibia a l'equip espanyol utilitzar la samarreta, l'himne i la bandera espanyola, tot per haver-se enfrontat a Catalunya.
L'ambaixador d'Espanya a Rússia, el Marquès de Nerva, va pressionar perquè no es disputés el partit, acusant tots els catalans de terroristes perquè el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, parlava, fa quatre anys!, de fer les paus amb ETA a Perpinyà com fa ara, tan malament com sap, el govern estatal. Fracassat el boicot i eliminada amb una golejada d'escàndol Espanya per Catalunya, l'ambaixador va seguir fent la seva creuada espanyolista, aquest cop contracorrent, exigint l'himne espanyol al Catalunya-Paraguai perquè "Catalunya és Espanya." Així que Espanya no és Espanya si juga contra Catalunya, però Catalunya és Espanya si juga contra Paraguai. Tant lògic com l'himne espanyol en democràcia que és una marxa de guerra absolutista amb text nazi censurat. Per cert els jugadors espanyols no s'aixecaren per l'himne català, Els Segadors. Quan arribà el torn espanyol, els russos s'equivocaren posant l'himne anglès, aquell que tant de calfred fa als olímpics madrilenys. Els espanyols es negaven a jugar, més enfadats encara quan els russos els hi digueren que cantessin a capella doncs no tenien el disc espanyol. L'ambaixador, de tant guerrejar contra els catalans, s'havia oblidat la munició a casa! Què dura és la vida d'un no-nacionalista espanyolista!
L'admirador de Franco, de jove quan era falangista, i de George W. Bush, de gran quan guerrejava contra els moros, José María Aznar, va intentar amb majoria absoluta rescriure la lletra feixista, com fan avui els alemanys que canten la darrera estrofa de "Deutschland über alles," precisament la que no diu "Deutschland über alles," Alemanya per sobre de tot. El seu successor Mariano Rajoy ho vol intentar de nou. "Madrid über alles" podria afegir l'estrofa falangista de la Guerra Civil a la Batalla de l'Ebre: "Catalán, judío renegado, pagarás los daños que has causado porque en España empieza a amanecer." El Cara al Sol que somnia l'olímpica Madrid.
Josep C. Vergés
Espanya ha perdut amb la democràcia la seva veu. L'himne alemany, "Deutschland über alles" no la va escriure Hitler sobre música militar de Joseph Haydn, però el seu aliat Franco reinstaurava la marxa de guerra de l'absolutista Carles III imposant la lletra: "Viva España, alzad los brazos/sobre el azul del mar, el caminar del sol/triunfa España, los yunques y las ruedas marchan al compás." El cortesà José María Pemán exaltava així el salut nazi a braç alçat, el Cara al Sol falangista i la simbologia imperial del règim. Igual que Alemanya la democràcia ha obligat a enmudir l'exaltació imperial, però el Comité Olímpic Espanyol vol recuperar la lletra.
El president d'arts marcials Alejandro Blanco reclama: "La posibilidad de escuchar el himno británico me dio escalofríos. Son muchos los deportistas que reclaman una letra cuando suben al podio, quieren sentirse orgullosos de su pertenencia como los ingleses o franceses." Efectivament la Marsellesa revolucionària és com els Segadors, l'himne popular català contra la frustrada primera invasió castellana del Goering de l'imperi, el Conde Duque de Olivares. Resulta difícil, però, cantar a un Estat espanyol bastit en la violència.
Els espanyolistes no es cansen d'alliçonar els catalans que ells no són nacionalistes i mai barrejen esport i política. Veiem com de no-nacionalistes són els espanyolistes. Catalunya ha derrotat Espanya en els Mundials de Futbol Sala a Rússia. Si fora Escòcia contra Anglaterra no s'acabaria el món, peró a Madrid semblava que els russos arribaven al búnquer de la Moncloa. El portaveu dels jacobins del PSOE, Diego López Garrido, exigia la intervenció de l'Advocat de l'Estat per "usurpació indeguda dels símbols nacionals." El minoritari Zapatero prohibia a l'equip espanyol utilitzar la samarreta, l'himne i la bandera espanyola, tot per haver-se enfrontat a Catalunya.
L'ambaixador d'Espanya a Rússia, el Marquès de Nerva, va pressionar perquè no es disputés el partit, acusant tots els catalans de terroristes perquè el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, parlava, fa quatre anys!, de fer les paus amb ETA a Perpinyà com fa ara, tan malament com sap, el govern estatal. Fracassat el boicot i eliminada amb una golejada d'escàndol Espanya per Catalunya, l'ambaixador va seguir fent la seva creuada espanyolista, aquest cop contracorrent, exigint l'himne espanyol al Catalunya-Paraguai perquè "Catalunya és Espanya." Així que Espanya no és Espanya si juga contra Catalunya, però Catalunya és Espanya si juga contra Paraguai. Tant lògic com l'himne espanyol en democràcia que és una marxa de guerra absolutista amb text nazi censurat. Per cert els jugadors espanyols no s'aixecaren per l'himne català, Els Segadors. Quan arribà el torn espanyol, els russos s'equivocaren posant l'himne anglès, aquell que tant de calfred fa als olímpics madrilenys. Els espanyols es negaven a jugar, més enfadats encara quan els russos els hi digueren que cantessin a capella doncs no tenien el disc espanyol. L'ambaixador, de tant guerrejar contra els catalans, s'havia oblidat la munició a casa! Què dura és la vida d'un no-nacionalista espanyolista!
L'admirador de Franco, de jove quan era falangista, i de George W. Bush, de gran quan guerrejava contra els moros, José María Aznar, va intentar amb majoria absoluta rescriure la lletra feixista, com fan avui els alemanys que canten la darrera estrofa de "Deutschland über alles," precisament la que no diu "Deutschland über alles," Alemanya per sobre de tot. El seu successor Mariano Rajoy ho vol intentar de nou. "Madrid über alles" podria afegir l'estrofa falangista de la Guerra Civil a la Batalla de l'Ebre: "Catalán, judío renegado, pagarás los daños que has causado porque en España empieza a amanecer." El Cara al Sol que somnia l'olímpica Madrid.
Josep C. Vergés
