Free Catalonia

Hi ha moments que sentim vergonya del nostre país, de les nostres institucions, de les nostres lleis, moments que ens fan donar compte que vivim en una inseguretat institucionalitzada on els drets no estan al servei de nosaltres, dels treballadors, dels homes i dones que vivim el dia a dia, dels nostres jubilats, dels nostres infants. Te més drets un delinqüent que la seva víctima, és més digne de compassió un individu que fa del robatori i el delicte el seu modus vivendi que no pas la víctima dels seus delictes, en definitiva sempre acusem a la “societat” i no als responsables que en primera instància son els que ens agredeixen i ens somouen en la vilesa de sentir-nos víctimes d’un crim que poques vegades te resposta.

Aquesta reflexió s’escau arran del robatori que ha estat víctima el que fou President del Parlament de Catalunya l’Honorable Sr. Heribert Barrera, el passat 29 d’agost, quatre menors romaneses li robaren els diners que acabava de treure d’un caixer automàtic, no és tant escandalós el delicte sinó la reacció de la “justícia”, les menors foren detingudes i reconeguda una d’elles pel Sr. Barrera. Resultat? la Fiscalia de Menors ha dictat nul·la la detenció i ha posat a disposició dels seus pares als joves delinqüents.

Fa ràbia veure com el negoci d’ensinistrar cadells per cometre delictes és ignominiosament ignorat i afavorit per la “justícia”, fa ràbia constatar com nombrosos delictes queden sense resposta, com bandes de delinqüents de variats orígens ètnics fan dels nostre país la seva gossera particular on poden ensinistrar els seus cadells per cometre delictes que saben restaran impunes.

Alguna cosa ha de canviar, sinó serem encara més porucs i mesells sense tenir la més mínima confiança en unes institucions que ens fan sentir orfes i desprotegits.

Secretariat Nacional d'Unitat Nacional Catalana.

8 de setembre de l'any 2007