Cap a la República Catalana
14/4/07 by rebregat
Per als catalans nacionals, el dia 14 d’abril és una data assenyalada, ja que és celebració de l’aniversari de la proclamació de la República Catalana per part del president Macià. Són ja 76 els anys que fa d’un dels moments més significatius de la nostra història. És per això que tenim i sempre hem tingut molt clara quina és la forma d’estat que volem: la República Catalana. És pot dir més fort, però no més clar. El nostre horitzó és aconseguir un estat lliure amb una societat igualitària i una democràcia completa, una definició que xoca frontalment amb l’anacrònica monarquia on el cap d’Estat ho és perquè pertany a una determinada família, i no perquè hagi estat escollit pel poble. El primer pas per arribar a la meta final és aconseguir el dret a l’autodeterminació. Aquest dret és una qüestió de justícia que ens és negada per part de dos estats, l’espanyol i el francès, que reiteradament al llarg de la història han decidit en nom nostre i, molt sovint, en contra nostra. L’autodeterminació, però, és molt més. Significa una eina per millorar el benestar col•lectiu. Vol dir tenir la darrera paraula en polítiques socials, educatives, de sanitat, en l’economia, les infraestructures, l’habitatge i en tot allò que com a ciutadans ens afecta directament.
L’any 1931 l’artífex de la proclama republicana fou Francesc Macià. Però l’avi va ser molt més que el primer president de la Generalitat contemporània després de més de dos segles de prohibicions i ofecs. Macià, amb el seu treball per protegir les classes socials més humils i el seu caràcter afectuós, proper, honest i, per sobre de tot, patriota, va aconseguir crear una majoria social al seu voltant. Només així s’entén la victòria aclaparadora d’Esquerra Republicana a les eleccions d’aquell abril, només un mes més tard d’haver-se fundat el partit. L’estimació que Macià sentia envers Catalunya li va fer abandonar l’exèrcit espanyol, on era tinent coronel, per dedicar-se plenament a la lluita per la recuperació de les llibertats nacionals catalanes. El camí que va fer Francesc Macià fins a arribar a ser el màxim exponent de les reivindicacions catalanes serveix d’exemple de molta gent que també ha evolucionat ideològicament des d’unes posicions moderades i conservadores cap a l’independentisme més desacomplexat perquè entén que és l’única sortida per aconseguir més benestar, més justícia social i més progrés. És hora ja de tornar a construir una majoria social que camini cap al ple exercici de la democràcia, cap al dret de l’autodeterminació i cap a un futur de llibertat.
L’any 1931 l’artífex de la proclama republicana fou Francesc Macià. Però l’avi va ser molt més que el primer president de la Generalitat contemporània després de més de dos segles de prohibicions i ofecs. Macià, amb el seu treball per protegir les classes socials més humils i el seu caràcter afectuós, proper, honest i, per sobre de tot, patriota, va aconseguir crear una majoria social al seu voltant. Només així s’entén la victòria aclaparadora d’Esquerra Republicana a les eleccions d’aquell abril, només un mes més tard d’haver-se fundat el partit. L’estimació que Macià sentia envers Catalunya li va fer abandonar l’exèrcit espanyol, on era tinent coronel, per dedicar-se plenament a la lluita per la recuperació de les llibertats nacionals catalanes. El camí que va fer Francesc Macià fins a arribar a ser el màxim exponent de les reivindicacions catalanes serveix d’exemple de molta gent que també ha evolucionat ideològicament des d’unes posicions moderades i conservadores cap a l’independentisme més desacomplexat perquè entén que és l’única sortida per aconseguir més benestar, més justícia social i més progrés. És hora ja de tornar a construir una majoria social que camini cap al ple exercici de la democràcia, cap al dret de l’autodeterminació i cap a un futur de llibertat.
